Continuem parlant del castell
[@more@]
Si
entrem des de la plaça de la vila al Carrer del Castell, notarem com el terra
es va elevant, fins arribar a un xicotet altiplà, en ell, antigament, estava
situat el castell àrab, hui dia, la Unió Musical de Benaguasil que, junt amb l’Ateneu
Musical i Cultural (AMIC), conformen les
dos bandes de música del poble, tot i que al web de l’ajuntament, només hi
consta una.
L’any
2005, la Unió Musical feu un segle d’antiguitat, aquest esdeveniment fou
àmpliament celebrat amb actes i actuacions musicals de la banda.
Abans
que aquest edifici de taulell roig dominara l’altiplà, hi havien cases i abans
de les cases, segurament el castell, ja mig enderrocat.
Poques
coses es saben de l’antic castell de Benaguasil, de la seua evolució i de per
què acabà desapareixent. L’únic que es conserva actualment, és la presó del
castell, situada dins l’edifici de la Unió Musical.
Gràcies
a la documentació, sabem que el 1363, Pere el Cerimoniós ordenà que “los
castells murs o fortalezas de Beniguazir, de Ribarroia, de Vila Marxant, Betera
y de Montroy sien derrocades de present que ia mes no puxen esser tornades.”
Si fem
una ullada ràpida i comparem dades i dates, sabem que aquesta ordre, per algun
motiu, no es va dur a terme. El manament d’enderrocament és de l’any 1363 i al S.XV encara hi tenim notícies del castell
de Benaguasil.
Per
una altra banda:
– Tot
i que en un estat lamentable, el castell de Riba-Roja encara hi està.Com a curiositat afegim que fins al 1887 va estar habitat i que entre altres usos va fer la funció de magatzem agrícola.
– A
Vilamarxant, encara que gran part del castell desaparegué, actualment es
conserven algunes restes, confoses amb l’estructura de les cases, i la Torre de
Pedralba (el castell es coneixia com a Castell de Pedralba), situada al bell
mig del poble. Actualment està en projecte de restauració.
– Hi
ha notícies que el castell de Bétera va ser enderrocat l’any 1364 (pel manament
del rei?) i més endavant fon de nou reconstruït. Actualment, el castell de
Bétera, completament restaurat, a més a més, de símbol històric, és la seu de
la biblioteca municipal, d’una EPA, d’un
centre de conferències, cursos i marc romàntic de bodes i altres celebracions.
– Del
castell de Montroi, només queda en peu la torre de l’homenatge i algunes restes de muralla.
Retornant
de nou al castell benaguasiler , i sense ser cap historiadora, la hipòtesi més
plausible que acut a la meua ment és que antigament no hi havia una consciència
col·lectiva de conservació del patrimoni com la que hi existeix hui dia. Les
pedres del castell representaven un bon material a l’abast per fer cases, murs
i marges per als bancals, en una societat majoritàriament agrícola. Es sap que
al llarg del segle XIX les torres que encara quedaven del castell tingueren
diverses funcions. “ajuntament, escorxador, escola, acadèmia de música, teatre
de sarsuela, etc” (informació estreta de Viquipèdia). Posteriorment les cases
s’enderrocaren i donaren lloc a l’edifici de la Unió. La càrcer, es va salvar
d’aquest desmantellament progressiu per la seua evident utilitat. Actualment,
encara es conserva, però com a recialla històrica del castell.
Tot
açò, com ja he dit més endavant, són càbales, idees lligades d’ací i d’allà per
una benaguasilera curiosa i un poc tafanera. Per tant, s’accepten suggeriments
i aportacions, tota pedra, siga de castell o no, fa bloc.
