Haveu vist alguna vegada un àngel? II

 

           Parlem de més àngels

[@more@] 

 





Normal
0
21












      Fa algun temps, deixí una pregunta en l’aire
Haveu vist alguna vegada un àngel? He tingut unes quantes contestacions,
algunes d’elles, encaminades cap a la mística i l’espiritualitat. És cert que
els àngels continuen tenint molta importància hui dia, bé com a element
ornamental, en estampetes, en la representació del Déu de l’amor…i la seua
significació, tot i que variant, va encamida a la de l’àngel guardià, l’àngel
protector. Més enllà de les creences personals, és innegable que religió i
cultura han estat intrínsecament unides durant segles, Ja vam parlar del Déu
Cronos, amb les seues ales als turmells, però no cal anar tant lluny, només
agafant el calendari (rom) trobem festes, costums i usos on religió i
paganisme es donen la mà, festes de la collita, en relació a les falles, foc
purificador i ofrena floral a la "Geperudeta", Sant Joan, amb rituals
màgics i fogueres, tot i que parlem d’un Sant, el Corpus, la processó més
antiga de València, on passatges bíblics es mesclen amb murta, flors, gegants i
cabuts.  Les romeries de  la Magdalena a Castelló. Les persones, al cotxe,
duem estampetes, o rossaris, o vetes de la Mare de Déu del pilar, molts, no per creença
religiosa, sinó com amulet. Als exàmens recem a Sant Judes Tadeu, patró dels
impossibles, ens posen caneletes, s’encomanem als déus per a que ens
il·luminen.

       Abans la
gent tenia beneiters a l’entrada de sa casa i es santiguava, així com els
romans tenien al Déu Janus.  "Ave
María Puríssima" era el mot que eixia de moltes boques en el moment de traspassar
un llindar. Hui dia, això gairebé, s’ha perdut, són les persones grans qui
continuen amb eixos costums i poc més. Però, els àngels custodis, encara
queden, pocs, però continuen a les cases i així com els lars, habitaven el foc
de la llar i la protegien, els nostres àngels guardians, protectors, amb les
seues caretes redonetes, habiten les tuberies, no només com un ornament, sinó
també com a protecció.

 

                                   

 


il

 

       Segur que molts de vosaltres els haveu vist,
caminant pel carrer, en cases de planta baixa amb la tuberia del desaigüe
descoberta. La llàstima és que cases d’aquestes cada vegada en queden més
poques, els temps moders han donat pas a tuberies asèptiques, llices,
impersonals. Les antigues van a parar a les escombreries o són venudes com a
ferralla, poques tuberies, per no dir cap, he vist als museus etnològics dels
pobles. No només  els castells, palaus,
quadres i escultures fan la història d’un poble, les xicotetes coses, aquelles
quotidianes, que moltes vegades no reben ni un minut de la nostra atenció,
poden guardar tot un món de llegendes, costums i tradicions, abocades a
l’oblit.
 

 



4s comentaris

Haveu vist alguna vegada un àngel? II

 

           Parlem de més àngels

[@more@] 

 





Normal
0
21












      Fa algun temps, deixí una pregunta en l’aire
Haveu vist alguna vegada un àngel? He tingut unes quantes contestacions,
algunes d’elles, encaminades cap a la mística i l’espiritualitat. És cert que
els àngels continuen tenint molta importància hui dia, bé com a element
ornamental, en estampetes, en la representació del Déu de l’amor…i la seua
significació, tot i que variant, va encamida a la de l’àngel guardià, l’àngel
protector. Més enllà de les creences personals, és innegable que religió i
cultura han estat intrínsecament unides durant segles, Ja vam parlar del Déu
Cronos, amb les seues ales als turmells, però no cal anar tant lluny, només
agafant el calendari (rom) trobem festes, costums i usos on religió i
paganisme es donen la mà, festes de la collita, en relació a les falles, foc
purificador i ofrena floral a la "Geperudeta", Sant Joan, amb rituals
màgics i fogueres, tot i que parlem d’un Sant, el Corpus, la processó més
antiga de València, on passatges bíblics es mesclen amb murta, flors, gegants i
cabuts.  Les romeries de  la Magdalena a Castelló. Les persones, al cotxe,
duem estampetes, o rossaris, o vetes de la Mare de Déu del pilar, molts, no per creença
religiosa, sinó com amulet. Als exàmens recem a Sant Judes Tadeu, patró dels
impossibles, ens posen caneletes, s’encomanem als déus per a que ens
il·luminen.

       Abans la
gent tenia beneiters a l’entrada de sa casa i es santiguava, així com els
romans tenien al Déu Janus.  "Ave
María Puríssima" era el mot que eixia de moltes boques en el moment de traspassar
un llindar. Hui dia, això gairebé, s’ha perdut, són les persones grans qui
continuen amb eixos costums i poc més. Però, els àngels custodis, encara
queden, pocs, però continuen a les cases i així com els lars, habitaven el foc
de la llar i la protegien, els nostres àngels guardians, protectors, amb les
seues caretes redonetes, habiten les tuberies, no només com un ornament, sinó
també com a protecció.

 

                                   

 


il

 

       Segur que molts de vosaltres els haveu vist,
caminant pel carrer, en cases de planta baixa amb la tuberia del desaigüe
descoberta. La llàstima és que cases d’aquestes cada vegada en queden més
poques, els temps moders han donat pas a tuberies asèptiques, llices,
impersonals. Les antigues van a parar a les escombreries o són venudes com a
ferralla, poques tuberies, per no dir cap, he vist als museus etnològics dels
pobles. No només  els castells, palaus,
quadres i escultures fan la història d’un poble, les xicotetes coses, aquelles
quotidianes, que moltes vegades no reben ni un minut de la nostra atenció,
poden guardar tot un món de llegendes, costums i tradicions, abocades a
l’oblit.
 

 



Comentaris tancats a Haveu vist alguna vegada un àngel? II

Àngels a Benaguasil

 

  Haveu vist alguna vegada àngels?

 
[@more@]

 



              Si ens parlaren de gnoseologia, la gran majoria, no sabríem de què ens
estarien parlant, en canvi tothom, més o menys, sap què són els àngels. L’àngel
model és el xiquet grassonet amb els cabells rulls, aletes blanques com de
cotó en pèl dalt un núvol. La gent del Camp de Túria, també podem pensar en
l’Arcàngel Sant Miquel, patró de Llíria, vestit de soldat i brandant una espasa
contra el dimoni, representació del mal reencarnat en una mena de
serp-drac.

 

                  

Sant Miquel de Llíria
 

 

            Els àngels- des d’un punt de vista cristià- són els missatgers de Déu,
són esperits purs, immaterials, incorruptes i immortals, creats per Déu en
estat de felicitat. Però, també hi ha de dolents, els àngels que es revoltaren
contra Déu, quan aquest els posà a prova.

     
Si no m’equivoque, a la Bíblia, no es fa una descripció de com són els
àngels. La seua iconografia antropomòrfica i alada té precedents remots que es
remunten als genis alats mesopotàmics o les deïtats alades egípcies. El déu
grec Hèmes, Cronos per als romans, tenia ales als turmells com a símbol de
viatge i de missatger.

     
A València, com a altres punts geogràfics, hi va haver una gran “ona
angèlica”, els àngels es convertiren en tema de discussió teologal,
entreteniment, en símbol recurrent de la imaginaria al·legòrica, en guardians i
custodis.

                                                                    

 

        Escut de la Ciutat de València custodiat per dos àngels. Situat aLa Llotja.

 

              El nostre pare literari, Ramon Llull ja va escriure l’Ars Angèlica (S.
XIII), Francesc Eiximenis, no només va escriure la gran obra Lo cristià, sinó
que també ens deixà el Llibre dels àngels (S. XIV).

Arreu de la ciutat de València podem trobar el seu escut custodiat per
dos àngels guardians, símbol de protecció.

 

                                      

 

               Àngel custodi de València. Palau de la generalitat Valenciana

 

              I a Benaguasil? Haveu vist alguna vegada àngels? A l’Església de Nostra
Senyora de l’Assumpció, tant l’estàtua com el quadre, que hi ha a l’entrada, de
la Mare de Déu, està rodejada de querubins, xicotets infants amb caretes
redonetes. És normal, estem a una església, però…i fora de l’església o dels
llocs de culte com l’ermita? Haveu vist àngels? Jo si que n’he vist, fou una
aparició inesperada i meravellosa, així que, qui vullga veure àngels, haurà
d’esperar la pròxima entrada del bloc.

 

                              

 

                                         

Mare de Déu de Montiel. Benaguasil

 



1 comentari

Llibres i Música al Consolat de Mar

      

 

Presentació dels llibres  Històries de la ceba de Carles Subiela i Anécdotas y sucesos de Vicente Zarzo Divendres, 22 maig a les 19h al Consolat de Mar. A més a més, contaran amb la presentació  del "Quartet de Bombardins" Consolat de Mar.

2s comentaris

Premi Sambori 2009

        Ressenye un article del Bloc per Riba-Roja, sobre els Premis Sambori 2009 a Marines, poble d’acollida de la VIII Trobada Camp de Túria, que, tot i estar Censurada – quina emoció, som il·legals! estes coses són les que li donen sal a la vida, què faríem sense aquesta gent?…-, es celebra cada any, amb més força i espenta si cal.

Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l’aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitablement, la catàstrofe.

I, tanmateix, la remor persisteix.
Fragment del poema Aquesta remor que se sent.
Miquel Martí i Pol

Comentaris tancats a Premi Sambori 2009

El valencià és teu

 

       Trobada d’escoles en valencià a Marines

[@more@]     9 de la matinada, camí a Marines des de Benaguasil i passant per Llíria. Mai hi havia estat i em va sobtar el poble de carrers regulars, cases de planta baixa, com a molt amb un primer pis, pràcticament idèntiques i emblanquinades. Segons em van contar, Marines no ha estat sempre al mateix lloc, abans estava a la comarca dels Serrans, ara al nostre benvolgut Camp de Túria, concretament, segons la Wiki, "Al bell cor de la Calderona, a la vall d’Olocau". Aquest trasllat diuen que va ser per la construcció del "Pantano", al Web del seu ajuntament, ho especifiquen millor : "fins al desastre del 14 d’octubre de l’any 1957.
Les
pluges torrencials van arrossegar diverses roques de la muntanya
contigua i van arrasar part del poble, provocant víctimes mortals i
irreparables danys. Les autoritats locals, amb el suport de les
institucions governamentals (que van reservar part del terme municipal
per a ubicar en ell un campament militar) van decidir el trasllat del
nucli urbà a l’emplaçament que ara ocupa el nou Marines (1967)."

 
 


 

    

I què feia una benaguasilera a Marines un diumenge a les 9 del matí? Doncs, participar en la Trobada d’escoles en valencià, que sota el lema "El valencià és teu" acollia, un any més, a gent de tot arreu, disposada a passar un dia d’esplai, divertit i per a tota la família. 


"

 
 

       La trobada començà amb un passacarrer, animat per la colla de dolçainers de Benaguasil, mentre les diferents associacions, entitats i IES començàvem una engrescadora jornada carregada de punts de llibres, joies de llepolies, llibres amb paper reciclat, carassetes del Tirant, titelles, tortugues de pedra, xapes… i la música de Tres fan ball, com a cloenda d’aquest dia solejat i festiu.

 

      Tant de bo la pròxima vegada que se li oferisca a Benaguasil, accepte participar, com a poble d’acollida d’aquesta diada, més enllà de ideologies i postures, en una Trobada lúdica, divertida  i en valencià!

Comentaris tancats a El valencià és teu

No a les agressions sense sentit

        Una vegada més, L’Ateneu Musical i Cultural de Benaguasil ha estat objecte d’una agressió sense sentit.[@more@]    No és la primera vegada que l’Ateneu és el blanc dels atacs i les agressions sense sentit ni justificació. Pintades, cristalls trencats a pedrades i, fins i tot, el robatori, són la carta de presentació d’aquells que amb la cara tapada i emparats en la foscor de la nit, cerquen una suposada venjança contra un Ateneu símbol de la llibertat i la cultura.

    Com bé diu el lletrer de manisetes situat a la porta de l’Ateneu: "Benvingut siga qui a sa casa ve" i així és, l’Ateneu sempre té les portes obertes al visitant, al diàleg , a la música i l’amor a la terra que ens ha vist nàixer i crèixer.

   El fi, no justifica els mitjans QUALSEVOL IDEA QUE ES DEFENSA AMB LA VIOLÈNCIA, DEIXA DE TINDRE VALIDESA.

        

 

Comentaris tancats a No a les agressions sense sentit

25 d’Abril

 Sols volem ser valencians i dir-ho amb la cara alta…

Comentaris tancats a 25 d’Abril

Les Maedeus al Camp de Túria

      Aprenem i no oblidem, ensenyem i difonem, amb la cara ben alta de dir-nos valencians, de saber d’on venim, arrelats a la terra i cantant als quatre vents, des de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó.

[@more@]    Aquest divendres 24 d’abril,ens ajuntarem una bona colla de gent a la Casa de la Cultura de Bétera, en commemoració del 25 d’abril del 1707. Un any més, s’ha celebrat un sopar de germanor, en un ambient festiu i socarroner, amanit amb l’actuació de les Maedeus, amb el seu estil subrealista o com ells diuen "Valencian country"

http://www.myspace.com/lesmaedeus

http://www.lacapelleta.tk/

Comentaris tancats a Les Maedeus al Camp de Túria

Diada 25 d’abril 2009

25 D’ABRIL AL CAMP DE TÚRIA!!!

  Presentació del llibre Històries del Paradís de Xavi Sarrià al Casal Jaume I de Llíria i festa comarcal 24 d’abril…

[@more@]

   Aquesta setmana toca acte. Presentem el llibre Històries del Paradís de Xavi Sarrià, cantant d’Obrint Pas, aquest dijous 16 a les 19’30 hores a la seu del Casal Jaume I. El llibre paga molt la pena, llegiu el que diu la web www.campdeturia.cat.
                              
    A més a més, la setmana que ve tenim la festa comarcal "302 anys després ací estem" de celebració de la diada del 25 d’abril al Camp de Túria. Algunes entitats i associacions comarcals hem organitzat un sopar més un concert de les Maédeus (grup de Toni de l’hostal) a la Casa de la Cultura de Bétera la nit del 24 d’abril. Les places són limitades i el tiquet per ambdues coses té un preu de 18€. També podeu veure més informació de l’acte a la web anteriorment enllaçada.
Us deixe algun clip de les Maedéus o el de Toni cantant l’himen irregional
Casal Jaume I del Camp de Túria – Avda. dels Furs, 17 de Llíria 
Telèfon: 962780834 
Horari d’atenció: de dimecres a divendres de 19’30 a 21 hores i dissabtes de 16 a 19 hores

Comentaris tancats a Diada 25 d’abril 2009