Parlem de més àngels
[@more@]
Fa algun temps, deixí una pregunta en l’aire
Haveu vist alguna vegada un àngel? He tingut unes quantes contestacions,
algunes d’elles, encaminades cap a la mística i l’espiritualitat. És cert que
els àngels continuen tenint molta importància hui dia, bé com a element
ornamental, en estampetes, en la representació del Déu de l’amor…i la seua
significació, tot i que variant, va encamida a la de l’àngel guardià, l’àngel
protector. Més enllà de les creences personals, és innegable que religió i
cultura han estat intrínsecament unides durant segles, Ja vam parlar del Déu
Cronos, amb les seues ales als turmells, però no cal anar tant lluny, només
agafant el calendari (rom) trobem festes, costums i usos on religió i
paganisme es donen la mà, festes de la collita, en relació a les falles, foc
purificador i ofrena floral a la "Geperudeta", Sant Joan, amb rituals
màgics i fogueres, tot i que parlem d’un Sant, el Corpus, la processó més
antiga de València, on passatges bíblics es mesclen amb murta, flors, gegants i
cabuts. Les romeries de la Magdalena a Castelló. Les persones, al cotxe,
duem estampetes, o rossaris, o vetes de la Mare de Déu del pilar, molts, no per creença
religiosa, sinó com amulet. Als exàmens recem a Sant Judes Tadeu, patró dels
impossibles, ens posen caneletes, s’encomanem als déus per a que ens
il·luminen.
Abans la
gent tenia beneiters a l’entrada de sa casa i es santiguava, així com els
romans tenien al Déu Janus. "Ave
María Puríssima" era el mot que eixia de moltes boques en el moment de traspassar
un llindar. Hui dia, això gairebé, s’ha perdut, són les persones grans qui
continuen amb eixos costums i poc més. Però, els àngels custodis, encara
queden, pocs, però continuen a les cases i així com els lars, habitaven el foc
de la llar i la protegien, els nostres àngels guardians, protectors, amb les
seues caretes redonetes, habiten les tuberies, no només com un ornament, sinó
també com a protecció.
| il |
caminant pel carrer, en cases de planta baixa amb la tuberia del desaigüe
descoberta. La llàstima és que cases d’aquestes cada vegada en queden més
poques, els temps moders han donat pas a tuberies asèptiques, llices,
impersonals. Les antigues van a parar a les escombreries o són venudes com a
ferralla, poques tuberies, per no dir cap, he vist als museus etnològics dels
pobles. No només els castells, palaus,
quadres i escultures fan la història d’un poble, les xicotetes coses, aquelles
quotidianes, que moltes vegades no reben ni un minut de la nostra atenció,
poden guardar tot un món de llegendes, costums i tradicions, abocades a
l’oblit.
Ressenye un article del 
