Benaguasil X

  El Castell de Benisanó, una joia al Camp de Túria 

El Castell-Palau de Benisanó fou edificat la segona Meitat del segle XV damunt el solar d’una antiga alqueria àrab…

[@more@]    El Castell-Palau de Benisanó fou edificat la segona meitat del segle XV damunt el solar d’una antiga alqueria àrab, anomenada "Benixanut", gràcies als desitjos de la família Cavanilles-Villarrasa, senyors de Benisanó.

   Anteriorment, en l’any 1249, en les donacions documentades al Llibre del repartiment, apareix la donació a Pere Iñiguez de Diacastello, procurador de l’infant en Sancho, de la torre i les seues edificacions de "Benizanó". La torre formava part de l’antiga alqueria i al voltant d’ella es va construir el castell.

   Tanmateix, en 1277, per la donació d’en Pere I de València, l’anomeda alqueria passa a mans d’en Joan de Pròxita, gran Canceller del Regne i president dels seus Consells, família vinculada a Benisanó fins l’arribada dels Cavanilles-Villarrasa.

   Va ser Lluís Cvanilles i Villarrasa qui va construir el Castell-Palau. Aquest personatge fou governador del Regne de València i Virrei l’any 1506.

   Altres menbres importants d’esta família varen ser els seus fills, en Lluís, també governador del Regne de València i Virrei i en Jerònim, governador que va rebre a Francesc I de França i que després el va dur al seu Castell de Benisanó.

   En el seu aspecte primitiu, el Castell contava amb un pont llevadís i un fossat, el remat de la torre triangular i puntiagut, aquests elements foren eliminats en reformes posterios (tot i que encara es conserven parts del fossat).

   Respecte a l’entorn exterior del Castell, antigament, eixien tres muralles i en cada una d’elles hi havia quatre torres col·locades a la mateixa distància i tres portals (Bétera, Llíria i València) que encara mantenen el seu estat original.

   Fragment extret de la guia del Castell de Benisanó, editada per l’Excm. Ajuntament de Benisanó, Regidoria de Cultura.

    El Castell de Benisanó aprox. del segle XV ha estat restaurat per l’Escola-Taller i es conserva gràcies a l’interès que ha posat l’Excm, Ajuntament de Benisanó, com l’assossiació Amics del Castell de Benisanó. Hui dia, la tasca de rehabilitació i recuperació del castell continua, tot i que, paga la pena anar a visitar aquesta joia que encara es conserva al Camp de Túria.

Horaris de visita: diumenge de 11h a 14h.  2 euros l’entrada, amb descompte per a xiquets i jubilats.

Amb guia inclosa pel castell.

Tweet

Hui he berenat un panet de Sant Blai, que és un panet dolç i amb gust d’anís i llavoretes molt típic d’ací. Es fa en honor al nostre patró, Sant Blai (també patró de Bocairent i de molts altres pobles) i, tot i que és molt popular, desconec el seu origen. Podria haver estat una ensaimada, fins i tot un cocot o un "bollo", però no, és un panet amb forma de trena.

A banda del panet, també està l’olla de Sant Blai, un invent de l’assossiació d’amics de Sant Blai que he de reconeixer que està molt bo pecat de gola.

refranys i candelaria

Tweet

Hui he berenat un panet de Sant Blai, que és un panet dolç i amb gust d’anís i llavoretes molt típic d’ací. Es fa en honor al nostre patró, Sant Blai (també patró de Bocairent i de molts altres pobles) i, tot i que és molt popular, desconec el seu origen. Podria haver estat una ensaimada, fins i tot un cocot o un "bollo", però no, és un panet amb forma de trena.

A banda del panet, també està l’olla de Sant Blai, un invent de l’assossiació d’amics de Sant Blai que he de reconeixer que està molt bo pecat de gola.

refranys i candelaria

Tweet

   Artesania valenciana

[@more@]

              Aquesta és una xicoteta mostra dels retaules religiosos escampats arreu del poble. De gran tradició arreu de les nostres comarques, els retaules de ceràmica són una mostra quotidiana i palpitant del nostre calendari vital, una mescla de festes religioses i ritus pagans de sembra i recollida, de fertilitat i de mort, des de l’inici de tots els temps.

                                        Sant Blai, patró del poble de Benaguasil.

                   Sant Gregori, retaule situat al carrer Sant Gregori, a la Plaça Balaguer.

                                      Mare de Déu de Montiel, Avinguda de Montiel.

                        Retaule de ceràmica situat a la façana de l’església de Nostra Senyora de l’Assumpció.

                                        Retaule en honor a l’adoració nucturna de Benaguasil

                                          Retaule de la Mare de Déu dels Desemparats 

        Encara queden més retaules ceràmics a afergir-hi, a poc a poc, ampliaré el mostrari, tot i que si sabereu d’algun més, jo, encantada de penjar-lo al web.

Tweet

La casa de la Pirula.  De casa modernista a solar de nova construcció.[@more@]

     Desconec l’origen d’aquest nom "Pirula", tot i que és molt probable que siga el malnom de la família o de l’antiga propietària de la casa. Els malnoms als pobles són tan habituals i quotidians que als bands a mort, de vegades, tansols amb el nom i els cognoms del finat, la gent no sap de qui es tracta i fan ús del malnom familiar, per tal d’identificar-lo.

     Amb malnom o sense, la viquipèdia descriu aquesta casa de la següent manera:

    "Bellíssim exemplar de l’estil modernista local. La casa està siutada al carrer de Llíria, núm. 3. Va ser construida els primers anys del s. XX. Té elements neogòtics en la façana que la fan especialment atractiva.".

    La casa de la Pirula, certament, era una casa que cridava fortament l’atenció. Tot i no ser una construcció de molta grandaria, la seua façana, que recordava la d’un castell medieval, feia que més d’una vegada m’aturara a contemplar-la.

     Desconec a qui pertanyia i en quin estat es trobaria el seu interior, però dubte que hi estigués habitada ja que la porta estava semiclausurada.

     Per a parlar d’ella, utilitze els temps verbals en passat, ja que malgrat les belles i encertades paraules de la Viquipèdia, a dia de hui, és un solar, perteneix a una immobiliària i el seu futur són pisos de 2 i 3 habitacions amb armari traster opcional.

      Lamentaré no haver-li fet una fotografia quan encara hi estava a temps. Innocentment creiem que les coses perduraran per sempre i fins que no ens topem amb un solar, unes runes mig enderrocades, no ens adonem de la importància i de l’esforç que implica la conservació del patrimoni.

Tweet

          Després del període de readaptació post-vacacional, pel qual tots hem de passar, alguns més que altres, tot siga dit, retornem de nou amb Benaguasil X, la història no contada, aquesta vegada amb reflexions curioses sobre l’horatge.

[@more@]

      Benaguasil està en festes, la Mare de Déu de Montiel, la festa major del poble, i com cada any, mirem al cel expectants, i és que la nostra Mare de Déu, també rep el nom popular i carinyós de "la pixona" o "pixoneta", ja que, és molt estrany que no caiga una bona ramassada d’aigua o bé el dia de la baixada, el 7 de setembre, o bé el dia de la Mare de Déu de Montiel, el 8 de setembre.

      Recorde un any que la Regina de les festes duia un vestit preciós, amb una cua sensacional, però a meitat de la baixada de la Montieleta, de sobte, el cel es feu tot negre i tanta i tanta fou la pluja que va caure i tant de repent que tots acabarem mullats en dos segons. Tothom van correr buscant recer, però la pobra Regina no podia fer res, vestit i cua pesaven tant per l’aigua, que no la deixaven fer ni un pas, així que entre cinc se la van endur en andes, com si fora la Marededéu.

     Aquest mateix 8 de setembre passat, durant la "disparà" a l’Avinguda de Montiel, es va posar a ploure, però cap benaguasiler es va moure, valents, sota la pluja, fins que no acabà la mascletada final. En aquest cas, però, també s’ha de dir que van ser 4 gotes i que a molts, arecerats sota els parasols dels bars i cafeteries, se’ls feia difícil abandonar el vermut i la picadeta.

Tweet

                  Llegenda vertadera o inventada?

[@more@]

      Rebuscant entre els llibres de festa, m’he trobat amb "Leyenda de las minas de Montiel" (Setembre, 1992). Aquesta llegenda esta signada per Vicente Montesinos Roda i no diu si és l’autor o bé, si és una llegenda recopilada per ell, així que anem per parts. En primer lloc la llegenda és en castellà, i una de les coses que salvaguardà la nostra llengua de la desfeta del franquisme, on es va prohibir tota llengua que no fos la castellana (ja se sap, el "Hable usted en cristiano"), va ser la literatura de transmisió oral, les llegendes, contes, endevinalles, dites, acudits, refranys, col·loquis, etc. Per això, la literatura oral i tot el que té referència amb el folklore és tan important per a la nostra maltractada llengua. En segon lloc, hi ha cert vocabulari que dubtem que forme part d’una llegenda, més bé, pertany a vents més moderns "El aire quedo empapado/de notas de saxo y jazz…", així que comcluím que de llegenda antiga té ben poc, tot i que es basa en els col·loquis, pel dialeg i la presentació inicial de personatges i llocs, així com en les històries evangèliques, de sants i santes. En els exemplum on els personatges no tenen  transfons, ni experimenten cap evolució psicològica. Un quadre costumista religiós on el pecat queda redimit a través del sacrifici i el pecat de luxuria és aplacat per la providència divina.

        Les mines a les quals es refereix el poema és l’antiga mina d’argila, explotada fins a límits molt perillosos i on hagueren molts morts pels desprendiments de terra, durant la seua explotació.

       El nom de Montiel, per a qui no és de la zona, resulta curiós, tot i que a Ciudad Real hi ha un poble que es diu així Montiel. La gent ho sol associar més que a nom, a cognom, per Sara Montiel. Per als benaguasilers és un nom molt conegut i apreciat i en totes les generacions no falta alguna que altra montielín. Hui dia 7 de setembre és la baixada del Satuari a l’Ermita – popularment coneguda com la Montieleta- de la Mare de Déu de Montiel i demà 8 de setembre la festa gran. Quedeu tots convidats per sempre a les festes de Benaguasil.

Vos deixe el poema Adjunt : Poema Leyenda.doc 

Tweet

Llegenda vertadera o inventada?

[@more@]

      Rebuscant entre els llibres de festa, m’he trobat amb "Leyenda de las minas de Montiel" (Setembre, 1992). Aquesta llegenda esta signada per Vicente Montesinos Roda i no diu si és l’autor o bé, si és una llegenda recopilada per ell, així que anem per parts. En primer lloc la llegenda és en castellà, i una de les coses que salvaguardà la nostra llengua de la desfeta del franquisme, on es va prohibir tota llengua que no fos la castellana (ja es sap, el "Hable usted en cristiano"), va ser la literatura de transmisió oral, les llegendes, contes, endevinalles, dites, acudits, refranys, col·loquis, etc. Per això, la literatura oral i tot el que té referència amb el folklore és tan important per a la nostra maltractada llengua. En segon lloc, hi ha cert vocabulari que dubtem que forme part d’una llegenda, més bé, pertany a vents més moderns "El aire quedo empapado/de notas de saxo y jazz…", així que comcluím que de llegenda antiga te ben poc, tot i que es basa en els col·loquis, pel dialeg i la presentació inicial de personatges i llocs, així com en les històries evangèliques, de sants i santes. Quadre costumista religiós on el pecat queda redimit a través del sacrifici i el pecat de luxuria aplacat per la providència divina.

Minas:

Montiel.

Poema

Tweet

 Continuem amb la recerca de la muralla musulma de Benaguasil. Tindrem sort esta vegada?

[@more@]

   Com vam veure, la nostra recerca de la muralla musulmana no estava donant molts bons resultats. El que ens oferia el material bibliogràfic es quedava en no-res en ser constratat amb la realitat.

       La pròxima parada, després del carrer de Pedralba, era el carrer del Mur, dit així perquè la muralla el travessava tot. Aquest carrer és un dela més transitats pel vehicle, ja que està prop d’una de les entrades del poble, concretament, la que ve des de la Pobla de Vallbona i L’Eliana.

      Aquest carrer, com ja hem dit, és un dels més transitats pels vehicles, però no pas pels vianants, les voreres – o "ambors" com els diem popularment ací- són tan estretes i el transit de vehicles tan dens, que el fan un camí un poc perillós. Tot i això, és molt conegut, a banda de per l’ubicació, perquè prop està la biblioteca pública -considerada una de les millors de tot el Camp de Túria- i el Museu Etnològic.

El que busquem és un fragment de mur situat al número 45, i el que trobem és:

       Exactament la mateixa imatge. Està bé perquè no hi han construït a sobre, però, quantes persones saben que açò és un trocet d’història? Un mur mig enderrocat, protegit per una paret d’atobons amb un 45 enfosquit pel fum dels vehicles.

       De fet passarem per davant d’ell sense adonar-se’n de la seua presència i no el trobarem fins la tercera vegada que vam recòrrer el carrer. Aquest, però, no és l’únic fragment del mur que s’hi troba al carrer, si continuem caminant per la vorera, quasi enfront de la façana posterior del Museu Etnològic de Benaguasil i fent cantó amb el Carrer Artal de Luna -que du directament a la plaça de la vila- podem veure un altre troç de mur, tot i que en un estat lamentable, rodejat per una tanca de ferro rovellada i en mig d’un solar ple de clots de les excavacions arqueològiques que s’hi han realitzat en la recerca d’algun jaciment o peça d’interès històric.

       Ja fa molts anys que el mur i el solar on es situa estan en esta situació de semi-abandonament. L’ajuntament s’hi ha preocupat per posar una tanca al solar i bigues de reforçament per tal que no caiga el mur, però, més enllà d’açò, no se sap quina projecció de futur tindrà aquest emplaçament.

        En paraules de Luís Martí i Luís Esteban, autors del llibre Benaguasil Villa y baronía: "¿No sería posible todavía salvaguardar y restaurar debidamente algún pequeño tramo de la muralla, como un pequeño monumento que perpetuase la antigüedad de la villa? Si un pueblo progresa por los ideales que motivan su propio progreso, también se ennoblece por la conservación de los propios ideales que forjaron su pasado".

        Aquest llibre fou publicat el 1991, ja fa 17 anys açò, per tant podeu jutjar per vosaltres mateix les repercussions que aquestes paraules han tingut de cara a la conservació i protecció del nostre patrimoni, és a dir, de la nostra història i les nostres arrels com a poble.

Tweet

Armats amb la càmera digital, Què ens trobarem?

[@more@]        Surt decidida al carrer armada amb la càmera digital, disposada a donar resposta a la pregunta que deixarem en l’aire: Quina repercussió han tingut estes reinvindicacions (la recuperació de la nostra història) en el nostre patrimoni? Intentarem donar-li una resposta, tot i que segurament en té moltes més.

         Una part important de tot estudi és el treball de camp:eixir a la recerca de llocs, edificis, construccions, vegetació i diversos motius d’interés, per a comprobar la informació bibliogràfica que tenim, adquirir-ne més i contrarestar-la.

        Comptem amb els llibres: La muralla musulmana de Benaguacil (2002), d’Aurelio Alonso Durá,Benaguasil, imatges i paraules. València: Ajuntament de Benaguasil.(1999) Dominguez Bell-lloc J i Galiana Bondia, J.Pàgines de la història de Benaguasil (1990) de Josep Nicolau Bauza., ja esmentats amb anterioritat en altres entrades d’aquest bloc.

        Partim des de l’Avinguda de Montiel, centre neuràlgic del poble, punt de trobada on es concentra una gran activitat comercial i hostelera. Ens dirigim al Carrer de la Tirana, carrer perpendicular a l’Avinguda, concretament al número 34. El que busquem és açò:

Una torre angular de la muralla, i el que vam trobar fou açò:

          Segons fonts properes a aquest bloc, en el moment de fer l’edifici que veiem a la fotografia, es va prohibir enderrocar la torre, ja que era un bé patrimonial del poble, ara bé, àquest fet no va impedir que la torre passara a formar part de l’estructura de l’edifici.

         Entre les dues cases la número 34 i l’edifi que fa cantó, es pot apreciar un fragment de mur de mamposteria, de la muralla? Segurament, tot i que no hi ha cap placa ni senyal que així ho indique.

          La següent parada és el Carrer de Pedralva, carrer molt transitat i  paral·lel al de la Tirana, el que busque, fragments de muralla:

 I el que ens vam trobar és el següent:

       Un edici amb els baixos comercials, un, el ban Santader-Hispano i l’altre una botiga de roba. La muralla? A saber, ja vam dir que les pedres de muralla, com les de castell, també eren bones per fer cases.

       En la pròxima entrada, continuarem per aquest recorregut a la recerca de la muralla, potser trobem algun trocet…

Tweet