Setembre, pluges mil

          Després del període de readaptació post-vacacional, pel qual tots hem de passar, alguns més que altres, tot siga dit, retornem de nou amb Benaguasil X, la història no contada, aquesta vegada amb reflexions curioses sobre l’horatge.

[@more@]

      Benaguasil està en festes, la Mare de Déu de Montiel, la festa major del poble, i com cada any, mirem al cel expectants, i és que la nostra Mare de Déu, també rep el nom popular i carinyós de "la pixona" o "pixoneta", ja que, és molt estrany que no caiga una bona ramassada d’aigua o bé el dia de la baixada, el 7 de setembre, o bé el dia de la Mare de Déu de Montiel, el 8 de setembre.

      Recorde un any que la Regina de les festes duia un vestit preciós, amb una cua sensacional, però a meitat de la baixada de la Montieleta, de sobte, el cel es feu tot negre i tanta i tanta fou la pluja que va caure i tant de repent que tots acabarem mullats en dos segons. Tothom van correr buscant recer, però la pobra Regina no podia fer res, vestit i cua pesaven tant per l’aigua, que no la deixaven fer ni un pas, així que entre cinc se la van endur en andes, com si fora la Marededéu.

     Aquest mateix 8 de setembre passat, durant la "disparà" a l’Avinguda de Montiel, es va posar a ploure, però cap benaguasiler es va moure, valents, sota la pluja, fins que no acabà la mascletada final. En aquest cas, però, també s’ha de dir que van ser 4 gotes i que a molts, arecerats sota els parasols dels bars i cafeteries, se’ls feia difícil abandonar el vermut i la picadeta.

Tweet