Llegenda vertadera o inventada?
[@more@]
Rebuscant entre els llibres de festa, m’he trobat amb "Leyenda de las minas de Montiel" (Setembre, 1992). Aquesta llegenda esta signada per Vicente Montesinos Roda i no diu si és l’autor o bé, si és una llegenda recopilada per ell, així que anem per parts. En primer lloc la llegenda és en castellà, i una de les coses que salvaguardà la nostra llengua de la desfeta del franquisme, on es va prohibir tota llengua que no fos la castellana (ja se sap, el "Hable usted en cristiano"), va ser la literatura de transmisió oral, les llegendes, contes, endevinalles, dites, acudits, refranys, col·loquis, etc. Per això, la literatura oral i tot el que té referència amb el folklore és tan important per a la nostra maltractada llengua. En segon lloc, hi ha cert vocabulari que dubtem que forme part d’una llegenda, més bé, pertany a vents més moderns "El aire quedo empapado/de notas de saxo y jazz…", així que comcluím que de llegenda antiga té ben poc, tot i que es basa en els col·loquis, pel dialeg i la presentació inicial de personatges i llocs, així com en les històries evangèliques, de sants i santes. En els exemplum on els personatges no tenen transfons, ni experimenten cap evolució psicològica. Un quadre costumista religiós on el pecat queda redimit a través del sacrifici i el pecat de luxuria és aplacat per la providència divina.
Les mines a les quals es refereix el poema és l’antiga mina d’argila, explotada fins a límits molt perillosos i on hagueren molts morts pels desprendiments de terra, durant la seua explotació.
El nom de Montiel, per a qui no és de la zona, resulta curiós, tot i que a Ciudad Real hi ha un poble que es diu així Montiel. La gent ho sol associar més que a nom, a cognom, per Sara Montiel. Per als benaguasilers és un nom molt conegut i apreciat i en totes les generacions no falta alguna que altra montielín. Hui dia 7 de setembre és la baixada del Satuari a l’Ermita – popularment coneguda com la Montieleta- de la Mare de Déu de Montiel i demà 8 de setembre la festa gran. Quedeu tots convidats per sempre a les festes de Benaguasil.
Vos deixe el poema Adjunt : Poema Leyenda.doc
