Benaguasil X

Armats amb la càmera digital, Què ens trobarem?

[@more@]        Surt decidida al carrer armada amb la càmera digital, disposada a donar resposta a la pregunta que deixarem en l’aire: Quina repercussió han tingut estes reinvindicacions (la recuperació de la nostra història) en el nostre patrimoni? Intentarem donar-li una resposta, tot i que segurament en té moltes més.

Una part important de tot estudi és el treball de camp:eixir a la recerca de llocs, edificis, construccions,
vegetació i diversos motius d’interés, per a comprobar la informació bibliogràfica que tenim, adquirir-ne més i contrarestar-la.

Comptem amb els llibres: La muralla musulmana de Benaguacil (2002), d’Aurelio Alonso Durá,Benaguasil, imatges i paraules. València: Ajuntament
de Benaguasil.(1999) DOMINGUEZ BELL-LLOC, J i GALIANA BONDIA, J.Pàgines de la història de Benaguasil (1990) de Josep
Nicolau Bauza., ja esmentats amb anterioritat en altres entrades d’aquest bloc.

 Partim des de l’Avinguda de Montiel, centre neuràlgic del poble, punt de trobada on es concentra una gran activitat comercial i hostelera. Ens dirigim al Carrer de la Tirana, carrer perpendicular a l’Avinguda, concretament al número 34. El que busquem és açò:

Tweet

  Tenim himne i jo no ho sabia!

[@more@]

      De vegades sembla que no sóc d’aquest poble. Hui, consultant antics llibres de festes a la Biblioteca pública de Benaguasil, m’he topat amb l’Himne a Benaguasil. Segurament l’hauré escoltat més d’una vegada, sense saber que era l’himne benaguasiler. Potser aquesta distracció musical es deu al fet que, el que més recorde de les processons són, l’Himne a la Mare de Déu de Montiel i l’himne d’Espanya que es toca sempre que la processó arriba a les portes de l’església. Una combinació patriòtico-religiosa-musical, molt adient per als aires que bufen per aquest indret del Túria. Jo personalment em quede amb Paquito el "Xocolatero".

      L’Himne a Benaguasil s’estrenà el 4 de setembre de 1976 al II FESTIVAL NIT DE BENAGUASIL. Fou interpretat per la Banda Unió Musical i la Coral Virgen de Montiel, dirigits per José Miguel Peñarrocha.

     La música és de José Dominguez i la lletra de Vicente Montesinos i Valentin Peñarrocha.

Himne a Benaguasil

Agrupats i sempre units

en germanor i amistat

hem de ser el testimoni

d’allò que és un poble en pau.

Un poble que ama la terra,

que la rega amb la suor,

que treballa, planta i brega,

és un poble triomfador.

Benaguasil, Benaguasil, Benaguasil;

Benaguasil, ets tu una joia admirada;

Benaguasil, el treball és l’exemple major;

Benaguasil, és Montiel, la Verge ben volguda;

Benaguasil, és remans de dolça pau i amor.

Tot duguem en la nostra sang una mescla de moresc,

amem la casa, la parra, la família; i per això

no hi ha festa sens les dones, sens carcasses, sens el tró,

sens la banda coneguda a tot arreu pel món.

Te portem sempre en el cor!

Benaguasil, canta, viu!

Oferix glòries al món!

Tu valores l’amistat;

tu et tens per generós;

la bondat és patrimoni

que heretares dels majors.

     Realment em sembla un himne molt bonic i el fet que estiga escrit en valencià (tot i que sense accents a l’edició del llibre de festes de Benaguasil, Setembre de 1977) em plena de goig. M’havera agradat penjar la música ací, però, malauradament, no l’he pogut aconseguir. Continuarem investigant a veure si em faig amb ella.

     I a vosaltres, què vos sembla?

Tweet

           Les pedres de la muralla també són bones per fer cases i murs.[@more@]

Si consultem el Llibre del Repartiment (1237) Benaguasil apareix ressenyada com a vila amb un castell. Vila volia dir que la població estava emmurallada i que tenia una Mezquita.

           Sabem que una muralla és una defensa feta per l’home (i la dona), ho hem llegit als llibres d’història i aventures, ens ho han ensenayt a l’escola i ho hem vist en multitud de pel·lícules. Però, un mur no només és una eina per a defensar-se de l’enemic, sinó que a més a més, actua com a element de cohesió, li confereix una identitat pròpia al col·lectiu social, ja que delimita el territori, el situa dins unes coordenades i un temps concret.

           Gràcies al llibre La muralla musulmana de Benaguacil (2002), d’Aurelio Alonso Durá, sabem que tot i que Benaguasil era -i és- fertil en terres, no estava situada en un punt estratègic dins les continues disputes peninsulars, ni oferia cap interès per a possibles atacs, de manera que la construcció d’una muralla com a defensa, no era prioritari.

            La construcció d’una muralla era un procés llarg i costós, tot i que sistemàtic. Primer es feu el castell i posteriorment la muralla (amb una fossa, torres, portes i altres construccions defensives) i la mezquita.

            L’estudi d’Aurelio Alonso, posa a la nostra disposició totes les dades que vulguem saber sobre la muralla musulmana de Benaguasil: traçat, característiques, finalitat, història, batallles… Aleshores, què ens queda a nosaltres per fer? Si fem un recorregut per tots els llibres que parlen sobre Benaguasil, des de diferents perspectives i temes, més o menys encertats, en castellà o en valencià, tots coincideixen en el mateix punt: la recuperació de la memòria històrica.                                 

 " Se pretende sensibilizar la conciencia histórica de autoridades, padres, maestros y de todas aquellas personas que tengan capacidad de prescribir las actitudes de los jóvenes para que la recuperación, difusión y transmisión de los restos de nuestro pasado llegue a ser una gozosa realidad que dé una respuesta adecuada a los dictados de la cultura y del civismo propios del siglo XXI."  Aurelio Alonso (2002).

          D’aquesta reinvindicació naix la nostra tasca: Quina repercussió han tingut estes reinvindicacions en el nostre patrimoni?

Tweet

       El conjunt podria haver estat un monument local, el monument més antic del poble, el motiu fundacional, la primera pedra de Benaguasil, però la ubicació, la indiferència i la ignorància el pillaren al mig i se l’emportaren.

[@more@]

     "El conjunt podria haver estat un monument local, el monument més antic del poble, el motiu fundacional, la primera pedra de Benaguasil, però l’ubicació, la indiferència i la ignorància el pillaren enmig i se l’emportaren" 

     Faig meues aquestes paraules tristes, cansades i sense cap punt de romanticisme, estretes del llibre: Benaguasil, imatges i paraules. València: Ajuntament de Benaguasil.(1999) DOMINGUEZ BELL-LLOC, J i GALIANA BONDIA, J.

       Aquest Conjunt, no és altre que l’antic castell àrab de Benaguasil. L’enderrocament tingué lloc, més o menys entre 1978-1979, segons les fonts consultades i, personalment, se’m fa difícil creure que, a eixes alçades de la història, la gent no s’adonés del que estava a punt de fer.

Enderrocament de part de la torre del castell usada com a presó.1979.

 El que quedava de castell durant l’enderroc.

Vista de com era el castell abans que el feren fora.

                                  Detall del castell.

       Alguns, no tots, esgrimiran una gran paraula PROGRÉS, per justificar un acte així. És el que millor es podria fer amb un vell castell mig enderrocat, amb un casalot multiús, amb un trasto vell, que es tira al fem i se’n compra un de nou.Certament, és una paraula noble, plena de connotacions positives i goig de futur, però, malauradament, no és la més adequada en aquest cas. Aleshores, quina ho és? Ni més ni menys que DESTRUCCIÓ. La nostra història no és una moneda de canvi, ni la podem substituir per una de més nova i resplendent. I si és el mateix poble qui talla d’arrel el vincle més fort que l’unia al seu passat, és que hi ha un problema, d’ignorància? De falta d’autoestima? Ho ignore, l’únic que sé és que la memòria, tot i les seues complicacions, és la vida, el passat, el nostre present i el llegat que deixem si volem consolidar el futur.

Les fotos han estrat estretetes del llibre Benaguasil imatges i paraules i del llibre Pàgines de la història de Benaguasil (1990) de Josep Nicolau Bauza.

Tweet

       El conjunt podria haver estat un monument local, el monument més antic del poble, el motiu fundacional, la primera pedra de Benaguasil, però la ubicació, la indiferència i la ignorància el pillaren al mig i se l’emportaren.

Faig meues aquestes paraules

Faig meues aquestes paraules tristes, cansades i sense cap punt de romanticisme, estretes del llibre: Benaguasil, imatges i paraules. València: Ajuntament de Benaguasil.(1999) DOMINGUEZ BELL-LLOC, J i GALIANA BONDIA, J.

Aquest conjunt, no és altre que l’antic castell àrab de Benaguasil. L’enderrocament tingué lloc, més o menys entre 1978-1979, segons les fonts consultades i, personalment, se’m fa difícil creure que, a eixes alçades de la història, la gent no s’adonés del que estava a punt de fer.

Alguns, no tots,  esgrimiran una gran paraula PROGRÉS, per justificar un acte així. És el que millor es podria fer amb un vell castell mig enderrocat, amb un casalot multiús, amb un trasto vell, que es tira al fem i, se’n compra un de nou. Certament, és una paraula noble, plena de connotacions positives i goig de futur, però, malauradament, no és la més adequada en aquest cas. Aleshores, quina ho és? Ni més ni menys que DESTRUCCIÓ. La nostra història no és una moneda de canvi, ni la podem substituir per una de més nova i resplendent. I si és el mateix poble qui talla d’arrel el vincle més fort que l’unia al seu passat, és que hi ha un problema, d’ignorància? De falta d’autoestima? Ho ignore, l’únic que sé és que la memòria, tot i les seues complicacions, és la vida, el passat, el nostre present i el llegat que deixem si volem consolidar el futur.

Tweet

La casa de la Pirula.

Desconec l’origen d’aquest nom "Pirula", tot i que és molt probable que siga el malnom de la família o de l’antiga propietària de la casa. Els malnoms als pobles són tan habituals i quotidians que als bands a mort, de vegades, tansols amb el nom i els cognoms del finat, la gent no sap de qui es tracta i fan ús del malnom familiar, per tal d’identificar-lo.

Amb malnom o sense, la viquipèdia descriu aquesta casa de la següent manera:

"Bellíssim exemplar de l’estil modernista local. La casa està siutada al carrer de Llíria, núm. 3. Va ser construida els primers anys del s. XX. Té elements neogòtics en la façana que la fan especialment atractiva.".

La casa de la Pirula, certament, era una casa que cridava fortament l’atenció. Tot i no ser una construcció de molta grandaria, la seua façana, que recordava la d’un castell medieval, feia que més d’una vegada m’aturara a contemplar-la.

Desconec a qui pertanyia i en quin estat es trobaria el seu interior, però dubte que hi estigués habitada ja que la porta estava semiclausurada.

Per a parlar d’ella, utilitze els temps verbals en passat, ja que malgrat les belles i encertades paraules de la Viquipèdia, a dia de hui, és un solar, perteneix a una immobiliària i el seu futur són pisos de 2 i 3 habitacions amb armari traster opcional.

Lamentaré no haver-li fet una fotografia quan encara hi estava a temps. Innocentment creiem que les coses perduraran per sempre i fins que no ens topem amb un solar, unes runes mig enderrocades, no ens adonem de la importància i de l’esforç que implica la conservació del patrimoni.

Tweet

Continuem parlant del castell
 

[@more@] 

     Si
entrem des de la plaça de la vila al Carrer del Castell, notarem com el terra
es va elevant, fins arribar a un xicotet altiplà, en ell, antigament, estava
situat el castell àrab, hui dia, la Unió Musical de Benaguasil que, junt amb l’Ateneu
Musical i Cultural  (AMIC), conformen les
dos bandes de música del poble, tot i que al web de l’ajuntament, només hi
consta una.

    L’any
2005, la Unió Musical feu un segle d’antiguitat, aquest esdeveniment fou
àmpliament celebrat amb actes i actuacions musicals de la banda.

      Abans
que aquest edifici de taulell roig dominara l’altiplà, hi havien cases i abans
de les cases, segurament el castell, ja mig enderrocat. 

      Poques
coses es saben de l’antic castell de Benaguasil, de la seua evolució i de per
què acabà desapareixent. L’únic que es conserva actualment, és la presó del
castell, situada dins l’edifici de la Unió Musical.

    Gràcies
a la documentació, sabem que el 1363, Pere el Cerimoniós ordenà que “los
castells murs o fortalezas de Beniguazir, de Ribarroia, de Vila Marxant, Betera
y de Montroy sien derrocades de present que ia mes no puxen esser tornades.”

      Si fem
una ullada ràpida i comparem dades i dates, sabem que aquesta ordre, per algun
motiu, no es va dur a terme. El manament d’enderrocament és de l’any 1363  i al S.XV encara hi tenim notícies del castell
de Benaguasil.

     Per
una altra banda:

– Tot
i que en un estat lamentable, el castell de Riba-Roja encara hi està.Com a curiositat afegim que fins al 1887 va estar habitat i que entre altres usos va fer la funció de magatzem agrícola.

– A
Vilamarxant, encara que gran part del castell desaparegué, actualment es
conserven algunes restes, confoses amb l’estructura de les cases, i la Torre de
Pedralba (el castell es coneixia com a Castell de Pedralba), situada al bell
mig del poble. Actualment està en projecte de restauració.

– Hi
ha notícies que el castell de Bétera va ser enderrocat l’any 1364 (pel manament
del rei?) i més endavant fon de nou reconstruït. Actualment, el castell de
Bétera, completament restaurat, a més a més, de símbol històric, és la seu de
la biblioteca municipal, d’una EPA,  d’un
centre de conferències, cursos i marc romàntic de bodes i altres celebracions.

– Del
castell de Montroi, només queda en peu la torre de l’homenatge i  algunes restes de muralla.

                       Retornant
de nou al castell benaguasiler , i sense ser cap historiadora, la hipòtesi més
plausible que acut a la meua ment és que antigament no hi havia una consciència
col·lectiva de conservació del patrimoni com la que hi existeix hui dia. Les
pedres del castell representaven un bon material a l’abast per fer cases, murs
i marges per als bancals, en una societat majoritàriament agrícola. Es sap que
al llarg del segle XIX les torres que encara quedaven del castell tingueren
diverses funcions. “ajuntament, escorxador, escola, acadèmia de música, teatre
de sarsuela, etc” (informació estreta de Viquipèdia). Posteriorment les cases
s’enderrocaren i donaren lloc a l’edifici de la Unió. La càrcer, es va salvar
d’aquest desmantellament progressiu per la seua evident utilitat. Actualment,
encara es conserva, però com a recialla històrica del castell.

          Tot
açò, com ja he dit més endavant, són càbales, idees lligades d’ací i d’allà per
una benaguasilera curiosa i un poc tafanera. Per tant, s’accepten suggeriments
i aportacions, tota pedra, siga de castell o no, fa bloc.

Tweet

  C/ del Castell. Quin Castell?

[@more@]       

      Quan pensem en un castell, a molts de nosaltres ens ve al cap la imatge d’un senyor feudal o d’un rei amb la seua cort, els patges, els cavallers, les princeses, fins i tot, algú amb més imaginació, albirarà un drac gran i fort traient flamarades per la boca.

      Són molts els castells escampats arreu de les nostres comarques, algun més coneguts que altres, com el castell del Papa Lluna a Peníscola (Baix Maestrat), o el castell de Bètera (Camp de Túria) o el de Benissanó (Camp de Túria), per citar-ne alguns de la comarca. Molts d’ells, són d’època àrab i, més que residència de senyor feudal o reis, els musulmans els utilitzaven com a refugi per a la població en cas d’atac.

                                           Castell de Bétera    i castell de Benissanó

      La casa dels Abenamir, de la qual ja hem parlat a aquest bloc, està situada al carrer del castell. Aquest carrer rep eixe nom perquè abans, molt prop hi havia un castell. Ara, per molt que el cerquem, no el trobarem enlloc i això que els estudis indiquen que podria datar del segle XII. Què se n’ha fet d’un castell del segle XII?     No queda cap dibuix, ni molt menys, fotografia que ens done una idea de com era el castell, tot i que s’ha publicat una reconstrucció del que podria haver estat l’antic nucli urbà del poble, no és suficient.    Sabem que al segle XV el castell ja tenia moltes mancances, gràcies al següent document de l’Arxiu del Regne de València, signatura nª. 286, que diu:

 "Lo Rey

Al Loctinent: per quant nos som certs que vos pera donar bon recapte al offici de Lochtinent de Governador general de aquest nostre Regne de Valencià per raho del qual savem qontinuament residir en la Ciutat e diverses altres parts del dit Regne de Valencià no podeu personalment així com deuríeu e voldríeu entendre en la custodia e guarda del Castell de benaguazir del qual vos sou possesor e alcayt e aquell tingau aco-manat a us e costum de spanya per la qual absensia vostra lo dit Castell sia mal provehit de les coses necessàries e encara fretureje de algunes obres, nos per los dits sguarts, considerada la qualitat del corrent temps, som contents, ens plau que vos tingau lo dit Castell de Benaguazir com a casa plana absolvent ab la present de la obligació del pagament e homenatje per vos pagada per lo dit Castell a us e costum de spanya, manant vos emperò entengau en la custodia e guarda del dit Castell, per forma que nostra proprietat ne sia finida e vos resteu sens carrechs segons be haven acostumat e de vos confiam. Datum en la nostra ciutat de Saragoça s XV dies de Dehembre del any mil cccc Lxij. Rex Joan.

Al magnífich amat… e Lochtinent de portantveus de Gov. gnral en nostre Regne de Valencià Mossèn Luys de Cabanyelles.

(extret de Benaguasil Villa y Baronía, 1991).      

      Pel castell passaren personatges molt diversos, com per exemple, Guillem Sorolla, agermanat revolucionari (curiosament al igual que Cosme Abenamir,aquest personatge apareix a Crim de Germania de Josep Lozano, 1980) o  els Centelles, família molt coneguda a València, de la qual ja parlarem, i va ser l’escenari principal de la sublevació dels moriscos a Benaguasil.

Tweet

     De casal àrab senyorial a refugi de gats i altres bèsties.

 [@more@]

    Com indica el web de Benaguasil, la casa dels Abenamir, “va ser la residencia dels Abenamir, destacada família musulmana de Benaguasil, que durant gairebé quatre segles va controlar pràcticament tota la vida del municipi. Es tracta d’un edifici renaixentista de tres plantes. La façana de l’edifici és d’estructura senzilla, en la qual destaca la porta d’entrada, amb un arc de mig punt amb dovelles de pedra. L’última planta de l’edifici presenta una galeria contínua sota un ràfec de fusta. Les bigues principals de les plantes superiors presenten unes mènsules mudejars dels segles XV i XVI.

En l’actualitat, la casa está en tràmit d’adquisició per la Corporació Municipal. Es troba en estat de gairebé abandó. La ubicació d’aquest habitatge ens permet conèixer el que en origen va ser el nucli renaixentista de Benaguasil ja que per la seva proximitat a les muralles del Castell dóna a entendre que la fortalesa funcionava més com residència senyorial que com defensa fortificada. Pel que fa al nom d’Abenàmir, segons estudis portats a terme per Alonso Durá en el 2002, deriven directament de l’àrab Abi-Amir, una de les dinasties reinants en la València àrab dels segles XI i XII.”

    Podem trobar als membres de la família Abenamir  en multitud d’escrits i documents, van participar en moltes fites històriques i esdeveniments de gran importància. La seua rellevància dins la història és inqüestionable, per això sobta que un edifici com aquest estiga pràcticament en runes.  

    Una de les posicions més abduïdes per a defensar que una casa senyorial d’aquestes característiques, romanga, a dia de hui, en aquest estat d’abandonament, és el fet que al perteneixer  a diferents propietaris, no es posaven d’acord en la venda de l’edifici.

    Tot i això, és vergonyós i reprovable que durant tot aquest temps no s’haja fet  res per recuperar aquest edifici.

    Ara l’ajuntament ha impulsat una Escola Taller amb un doble objectiu: per una banda ensenyar un ofici als alumnes de l’escola taller i per una altra recuperar el que quede de l’edifici, en una restauració costosa i que durà molt de temps.

    El pas inexorable dels segles, les inclemències climatològiques, les generacions de gats de carrer i altres bèsties, que van fer d’aquesta casa el seu refugi, la desídia i l’abandonament, s’han endut obres, gravats i demés elements arquitectònics de valor incalculable, per davant, i això, mai més, es podrà recuperar.

    Amb bones intencions i fe no podem fer que les coses passen. A banda d’això, és molt important que hi haguen  projectes seriosos de recuperació i conservació del patrimoni.

    Esperem que algun dia, la casa dels Abenamir retorne als seus orígens, torne a lluir tan magnífica com abans i la gent del poble ho puguem veure.

Tweet

  Mira, Mira si hem recorregut terres…[@more@]

L’itinerari que seguirem al llarg d’aquesta recerca ens ve donat de la mà de les guies i plànols de Benaguasil que marquen els punts més interessants ja siga pel seu valor artistico-cultural, ja siga per la seua importància dins el patrimoni de la vila.

 Monuments civils:

• Antiga càrcer i castell.
• Muralla.
• La casa de les Rendes.
• La casa dels Abenàmir.
• El palau dels Arrué.
• La casa d’Estevenet o la procura de Portaceli.
• .La casa de la Pirula.
• Casa Pare Don Vicente Garrido Pastor

Volem saber d’on venim, com de llargues i fortes són les arrels, però també, fins a on arriben les branques, què se n’ha fet del fruit. Des del 1991, any de publicació del llibre Benaguasil, Villa y baronía, ja citat amb anterioritat dins aquest bloc, Quines han estat les propostes de conservació i dinamització historico-cultural del patrimoni de Benaguasil?

Tweet