Les pedres de la muralla també són bones per fer cases i murs.[@more@]
Si consultem el Llibre del Repartiment (1237) Benaguasil apareix ressenyada com a vila amb un castell. Vila volia dir que la població estava emmurallada i que tenia una Mezquita.
Sabem que una muralla és una defensa feta per l’home (i la dona), ho hem llegit als llibres d’història i aventures, ens ho han ensenayt a l’escola i ho hem vist en multitud de pel·lícules. Però, un mur no només és una eina per a defensar-se de l’enemic, sinó que a més a més, actua com a element de cohesió, li confereix una identitat pròpia al col·lectiu social, ja que delimita el territori, el situa dins unes coordenades i un temps concret.
Gràcies al llibre La muralla musulmana de Benaguacil (2002), d’Aurelio Alonso Durá, sabem que tot i que Benaguasil era -i és- fertil en terres, no estava situada en un punt estratègic dins les continues disputes peninsulars, ni oferia cap interès per a possibles atacs, de manera que la construcció d’una muralla com a defensa, no era prioritari.
La construcció d’una muralla era un procés llarg i costós, tot i que sistemàtic. Primer es feu el castell i posteriorment la muralla (amb una fossa, torres, portes i altres construccions defensives) i la mezquita.
L’estudi d’Aurelio Alonso, posa a la nostra disposició totes les dades que vulguem saber sobre la muralla musulmana de Benaguasil: traçat, característiques, finalitat, història, batallles… Aleshores, què ens queda a nosaltres per fer? Si fem un recorregut per tots els llibres que parlen sobre Benaguasil, des de diferents perspectives i temes, més o menys encertats, en castellà o en valencià, tots coincideixen en el mateix punt: la recuperació de la memòria històrica.
" Se pretende sensibilizar la conciencia histórica de autoridades, padres, maestros y de todas aquellas personas que tengan capacidad de prescribir las actitudes de los jóvenes para que la recuperación, difusión y transmisión de los restos de nuestro pasado llegue a ser una gozosa realidad que dé una respuesta adecuada a los dictados de la cultura y del civismo propios del siglo XXI." Aurelio Alonso (2002).
D’aquesta reinvindicació naix la nostra tasca: Quina repercussió han tingut estes reinvindicacions en el nostre patrimoni?
