El conjunt podria haver estat un monument local, el monument més antic del poble, el motiu fundacional, la primera pedra de Benaguasil, però la ubicació, la indiferència i la ignorància el pillaren al mig i se l’emportaren.

[@more@]

     "El conjunt podria haver estat un monument local, el monument més antic del poble, el motiu fundacional, la primera pedra de Benaguasil, però l’ubicació, la indiferència i la ignorància el pillaren enmig i se l’emportaren" 

     Faig meues aquestes paraules tristes, cansades i sense cap punt de romanticisme, estretes del llibre: Benaguasil, imatges i paraules. València: Ajuntament de Benaguasil.(1999) DOMINGUEZ BELL-LLOC, J i GALIANA BONDIA, J.

       Aquest Conjunt, no és altre que l’antic castell àrab de Benaguasil. L’enderrocament tingué lloc, més o menys entre 1978-1979, segons les fonts consultades i, personalment, se’m fa difícil creure que, a eixes alçades de la història, la gent no s’adonés del que estava a punt de fer.

Enderrocament de part de la torre del castell usada com a presó.1979.

 El que quedava de castell durant l’enderroc.

Vista de com era el castell abans que el feren fora.

                                  Detall del castell.

       Alguns, no tots, esgrimiran una gran paraula PROGRÉS, per justificar un acte així. És el que millor es podria fer amb un vell castell mig enderrocat, amb un casalot multiús, amb un trasto vell, que es tira al fem i se’n compra un de nou.Certament, és una paraula noble, plena de connotacions positives i goig de futur, però, malauradament, no és la més adequada en aquest cas. Aleshores, quina ho és? Ni més ni menys que DESTRUCCIÓ. La nostra història no és una moneda de canvi, ni la podem substituir per una de més nova i resplendent. I si és el mateix poble qui talla d’arrel el vincle més fort que l’unia al seu passat, és que hi ha un problema, d’ignorància? De falta d’autoestima? Ho ignore, l’únic que sé és que la memòria, tot i les seues complicacions, és la vida, el passat, el nostre present i el llegat que deixem si volem consolidar el futur.

Les fotos han estrat estretetes del llibre Benaguasil imatges i paraules i del llibre Pàgines de la història de Benaguasil (1990) de Josep Nicolau Bauza.

Tweet

       El conjunt podria haver estat un monument local, el monument més antic del poble, el motiu fundacional, la primera pedra de Benaguasil, però la ubicació, la indiferència i la ignorància el pillaren al mig i se l’emportaren.

Faig meues aquestes paraules

Faig meues aquestes paraules tristes, cansades i sense cap punt de romanticisme, estretes del llibre: Benaguasil, imatges i paraules. València: Ajuntament de Benaguasil.(1999) DOMINGUEZ BELL-LLOC, J i GALIANA BONDIA, J.

Aquest conjunt, no és altre que l’antic castell àrab de Benaguasil. L’enderrocament tingué lloc, més o menys entre 1978-1979, segons les fonts consultades i, personalment, se’m fa difícil creure que, a eixes alçades de la història, la gent no s’adonés del que estava a punt de fer.

Alguns, no tots,  esgrimiran una gran paraula PROGRÉS, per justificar un acte així. És el que millor es podria fer amb un vell castell mig enderrocat, amb un casalot multiús, amb un trasto vell, que es tira al fem i, se’n compra un de nou. Certament, és una paraula noble, plena de connotacions positives i goig de futur, però, malauradament, no és la més adequada en aquest cas. Aleshores, quina ho és? Ni més ni menys que DESTRUCCIÓ. La nostra història no és una moneda de canvi, ni la podem substituir per una de més nova i resplendent. I si és el mateix poble qui talla d’arrel el vincle més fort que l’unia al seu passat, és que hi ha un problema, d’ignorància? De falta d’autoestima? Ho ignore, l’únic que sé és que la memòria, tot i les seues complicacions, és la vida, el passat, el nostre present i el llegat que deixem si volem consolidar el futur.

Tweet