La Casa dels Abenamir

     De casal àrab senyorial a refugi de gats i altres bèsties.

 [@more@]

    Com indica el web de Benaguasil, la casa dels Abenamir, “va ser la residencia dels Abenamir, destacada família musulmana de Benaguasil, que durant gairebé quatre segles va controlar pràcticament tota la vida del municipi. Es tracta d’un edifici renaixentista de tres plantes. La façana de l’edifici és d’estructura senzilla, en la qual destaca la porta d’entrada, amb un arc de mig punt amb dovelles de pedra. L’última planta de l’edifici presenta una galeria contínua sota un ràfec de fusta. Les bigues principals de les plantes superiors presenten unes mènsules mudejars dels segles XV i XVI.

En l’actualitat, la casa está en tràmit d’adquisició per la Corporació Municipal. Es troba en estat de gairebé abandó. La ubicació d’aquest habitatge ens permet conèixer el que en origen va ser el nucli renaixentista de Benaguasil ja que per la seva proximitat a les muralles del Castell dóna a entendre que la fortalesa funcionava més com residència senyorial que com defensa fortificada. Pel que fa al nom d’Abenàmir, segons estudis portats a terme per Alonso Durá en el 2002, deriven directament de l’àrab Abi-Amir, una de les dinasties reinants en la València àrab dels segles XI i XII.”

    Podem trobar als membres de la família Abenamir  en multitud d’escrits i documents, van participar en moltes fites històriques i esdeveniments de gran importància. La seua rellevància dins la història és inqüestionable, per això sobta que un edifici com aquest estiga pràcticament en runes.  

    Una de les posicions més abduïdes per a defensar que una casa senyorial d’aquestes característiques, romanga, a dia de hui, en aquest estat d’abandonament, és el fet que al perteneixer  a diferents propietaris, no es posaven d’acord en la venda de l’edifici.

    Tot i això, és vergonyós i reprovable que durant tot aquest temps no s’haja fet  res per recuperar aquest edifici.

    Ara l’ajuntament ha impulsat una Escola Taller amb un doble objectiu: per una banda ensenyar un ofici als alumnes de l’escola taller i per una altra recuperar el que quede de l’edifici, en una restauració costosa i que durà molt de temps.

    El pas inexorable dels segles, les inclemències climatològiques, les generacions de gats de carrer i altres bèsties, que van fer d’aquesta casa el seu refugi, la desídia i l’abandonament, s’han endut obres, gravats i demés elements arquitectònics de valor incalculable, per davant, i això, mai més, es podrà recuperar.

    Amb bones intencions i fe no podem fer que les coses passen. A banda d’això, és molt important que hi haguen  projectes seriosos de recuperació i conservació del patrimoni.

    Esperem que algun dia, la casa dels Abenamir retorne als seus orígens, torne a lluir tan magnífica com abans i la gent del poble ho puguem veure.

Tweet