Benaguasil X

 Un catxirulo és molt més que una milotxa…[@more@]

                                                 Quina grua el meu estel,

                                                 quin estel la meua grua

                                                 de tant com brilla en el cel

                                                 sembla una donzella nua.

                                    Salvat-Papasseit. El llibre de la rosa als llavis. 

    Pere Cardona Rossell, “Cardoneta” de malnom, fou deixeble i mestre de l’art de la pedra, la prova, els nombrosos catxirulos i construccions en les quals va participar.

    Segons el llibre Els catxirulos de Benaguasil, un catxirulo és un “refugi rústic de pedra seca, cobert habitualment amb una falsa volta”. Per al poble de Benaguasil són tot un emblema de la nostra història, a més a més, de ser un enllaç amb tot l’arc Mediterrani, poblat de catxirulos i altres construccions de pedra molt semblant.

    Personalment per a mi, com a “Cardoneta”, és tot un honor que el meu iaio figure a aquest llibre junt amb altres homes que feren possible esta part arquitectònica de la nostra història, tant pel reconeixement que representa al seu treball i el de la seua colla, com perquè m’ha ajudat a conèixer-lo un poquet millor.

Llibre Els catxirulos de Benaguasil. Una artesania de pedra en sec. De J. L. Cervera, J. Domínguez i J. V Galiana. Ajuntament de Benaguasil, 2005. En la portada, la fotografia d’un catxirulo.

Colla, any 1955. D’esquerra a dreta: Leopoldo Rodriguez “Saleri”, José Monzó, Pere Cardona “cardoneta” (cap de colla i qui dirigia l’obra), Vicent “el cabrero” i Esteve Burgos. Fotografia i informació estret del llibre Els catxirulos de Benaguasil.

                                                                  
                                                                 Simbol de factura de Cardona i del Polit.

"La calavera de Cardona sembla que prové de les làpides funeràries de les víctimes dels bandolers que es col·locaven als camins i que més tard foren integrades als nostres marges. Sabem que Cardona va construir un marge de pedra seca, al camí de Riba-roja, en el qual aprofità una d’aquestes làpides amb una calavera, símbol que adoptà com a propi en les seues obres posteriors." Ibidem, pàg.62. 

Tweet

 Què és tot açò? Guia per a no perdres per aquests indrets

[@more@] 

Benaguasil, és un poble de la comarca del Camp de Túria, que està rodejada per les comarques de L’alt Palància, el Camp de Morvedre, l’Horta Nord, l’Horta Oest, la Foia de Bunyol i els Serrans. El camp de partit de la comarca és Llíria, molt coneguda entre alres coses, per ser el bressol de la música.

Estem situats en un punt natural privilegit, en plena natura, rodejats d’horta, no gensmenys, Benaguasil és un poble agrícola i, a dia d’avui, continua basant la seua economia en el camp. Açò, junt amb les típiques cases de llauradors, planta baixa i frontera blanca, ens retrau a paisatges ja gairabé oblidats, amb la gent entrant els carros pels amples corredors de les cases i les dones, amb el mocador al cap, preparades per al dur treball de recollir la ceba babosa, variant molt genuina d’aquest indrets. El meu poble m’agrada per això mateix, perquè és un poblet on l’altura de les cases encara permet passar la llum esplendorosa del sol.

Malauradament, tot això s’acabarà, els PAIS ens amenacen amb la invasió urbanística del ciment i la gent confon bestialitat amb progrés i riquesa…

Per a qui vulga saber més de les arrels i la història de Benaguasil, dos llibres i dos adreces web on podrà trobar tota la informació que desitge.

Martí Ferrando, Luís i Esteban Marco, Luís. (1991): Benaguasil Villa y Baronía, ed. Rural Sant Vicent Ferrer, Benaguasil.

Si obviem la part on parla de la llengua que ací es parla, on fa un ús vergonyós i totalment demagògic de les paraules de Vicent Andrés Estellés, és un bon llibre per a saber els orígens i la història de Benaguasil.

Martí Ferrando, Luís (1985): Historia documentada de la Iglesia Parroquial de la villa y baronía de Benaguasil, ed. Rural Sant Vicent Ferrer, Benaguasil.

Tots dos llibres estan publicats en castellà.

http://www.benaguasil.com/  Web de l’Ajuntament de Benaguasil.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Benaguasil  Entrada a Benaguasil dins "Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure"

Tweet

Si són taronges i a vora camí,

són agres i de Benaguasil.

Benaguasil, gent de fusil

Benaguasil, per l’aigua mataren un civil.

Benaguasileres guapes i festeres.

Benaguasileres putes i rameres.

Tweet

 

Tweet

  Reflexió o el dia que la meua santa il·luminà el camí de la recerca.

 Introducció que no posaré al projecte d’investigació.

[@more@]

El passat 16 de juliol fou el meu sant i el de ma mare Nostra senyora del Carme, i el regal que li fiu fou un detall de gran valor sentimental, més que no econòmic, un muntatge fotogràfic casolà d’ella i mon pare quan eren jóvens. Aquest muntatge és totalment ucrònic, ja que es duen 11 anys de diferència, quan ma mare jugava amb les pepes de cartró, mon pare s’emmascarava la cara en les festes dels quintos que anaven a la mili.

Les fotografies per al muntatge les vaig traure d’un àlbum que no fa molt, vaig fer jo mateixa, recopilant fotos perdudes en caixes i caixons. No conec a la gran majoria de persones que hi apareixen, això, és perquè no coneguí a cap dels meus iaios, tots 4 moriren abans que jo nasquera, la meua família és llarga de morts i curta en vius. Potser eixe és el motiu pel qual els meus pares mai parlen dels seus pares, però un fet canvià, en part, aquesta situació, arran d’una publicació Els catxirulos de Benaguasil, una artesania de pedra en sec, m’assabentí que el meu iaio era un artista de la pedra, molt bo, segons el llibre, i jo sense saber-ho!

Segurament aquest és el motiu pel qual vull saber. Sé qui sóc i més o menys cap a on vaig, però, quines són les meues arrels? Quina és la història que no es conta? Quin és el meu poble?

Tweet

    La recerca de la història mai contada [@more@]

    Aquest, més que un bloc, pretén ser  una bitàcola de treball. Un xicotet itinerari pels passos, dèries i altres ensurts que suposarà l’escomesa d’un treball ben singular, com és el de la recerca de la història mai contada.

    Per començar, i no ser descortesa, els instigadors de què els alumnes del Màster en assessorament  lingüístic i cultura literària: context valencià, de la Universitat de València, ens espremem les neurones vers el treball mereixedor de la Preuada flor natural de la Matrícula d’honor, no són altres que Miquel Nicolàs Amorós i Vicent Pitarch Almela, professors de Pragmàtica intercultural i Nivells de cultura: cultura popular i tradicional, cultura nacional i cultura de masses, respectivament.

Continuant amb les presentacions i les cortesies, la perpetradora d’aquest inspirador bloc per a futures generacions i admiradors fervorosos del Camp de Túria no és altra que Carme Cardona Bartual, benaguasilera i curiosa investigadora del que passa al seu voltant.

Tweet

Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s’ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!

Tweet