Iradament, com amor que segueix,
amb un amor d’una flor combatuda,
segueix l’arrel, penetra galeries,
i en un terròs arrelava, profund.
Així l’espòs, l’enamorada esposa.
Així floreix, amb tentacles, el fruit,
el fruit rodó de cristall insurrecte,
així floreix la flor de l’amanida,
i universal canta als plats, canta als segles!
Vicent Andrés Estellés
MURAL DEL PAÍS VALENCIÀ
V. II, 3i4, 1996
