Reflexió o el dia que la meua santa il·luminà el camí de la recerca.
Introducció que no posaré al projecte d’investigació.
[@more@]
El passat 16 de juliol fou el meu sant i el de ma mare Nostra senyora del Carme, i el regal que li fiu fou un detall de gran valor sentimental, més que no econòmic, un muntatge fotogràfic casolà d’ella i mon pare quan eren jóvens. Aquest muntatge és totalment ucrònic, ja que es duen 11 anys de diferència, quan ma mare jugava amb les pepes de cartró, mon pare s’emmascarava la cara en les festes dels quintos que anaven a la mili.
Les fotografies per al muntatge les vaig traure d’un àlbum que no fa molt, vaig fer jo mateixa, recopilant fotos perdudes en caixes i caixons. No conec a la gran majoria de persones que hi apareixen, això, és perquè no coneguí a cap dels meus iaios, tots 4 moriren abans que jo nasquera, la meua família és llarga de morts i curta en vius. Potser eixe és el motiu pel qual els meus pares mai parlen dels seus pares, però un fet canvià, en part, aquesta situació, arran d’una publicació Els catxirulos de Benaguasil, una artesania de pedra en sec, m’assabentí que el meu iaio era un artista de la pedra, molt bo, segons el llibre, i jo sense saber-ho!
Segurament aquest és el motiu pel qual vull saber. Sé qui sóc i més o menys cap a on vaig, però, quines són les meues arrels? Quina és la història que no es conta? Quin és el meu poble?
